Hora de aventuras. Lola B. Gallardo

La protagonista d'aquesta història rep en herència una casa que té un pati. I dins el pati un element vegetal que es resigna a desaparèixer, com si fos una malaltia que s'agafa amb força quan intentes arrebassar-la. L'autora, Marta Sales, ens va deixar malhauradament no fa massa i aquest relat seu es una bona forma de recordar-la a ella. Escolta a Marta Cantamisa posant la veu de la narradora i deixa't emportar per la seva proposta de relat.

«Quienes lean este libro irán paseando, en cada lectura, por patios de luces, de cárceles, de colegios; realistas o distópicos; con pozos, con porteros entrometidos, con fiestas inolvidables, tragedias o anhelos con nísperos, limoneros, mandarinos o higueras, algunos de raíces obstinadas, y con un desfile de vecinas y vecinos que, como buenos personajes secundarios, tienen aquí sus momentos de gloria. Recorrerán en estas páginas corrales de comedia, patios acalorados, unos que salvan vidas y otros que acaban con ellas, patios codiciados, unos escritos en castellano y otros en catalán, con muchas macetas y vida propia. Este era el reto: poder saltar de patio en patio, ser otra persona durante unas cuantas páginas —una intrusa, quizá—, y observar luego nuestros espacios y cuerpos de siempre con ese desconcierto en la mirada de cuando se regresa de un viaje largo o de un sueño».Esto cuento en el prólogo de PATIOS, la nueva antología del taller, que reúne 36 historias breves firmadas por participantes de los dos últimos cursos en The Patio y a distancia, la que nos emociona tanto y tantas ganas tenemos de compartir.

Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles.Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l’estiu i a l’hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions.Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma.Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle.Ja a Menorca, la Llúcia Pons ens parla d’una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d’una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull.  De fet, del text de na Llúcia Pons hem posat veu al seu relat que ens permet apropar-nos al món rural de Menorca a través dels noms propis d'aquesta família.