Cupressus Sempervirens de Marta Sales Villalonga

Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles.Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l’estiu i a l’hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions.Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma.Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle.Ja a Menorca, que és on hem centrar sa nostra atenció, la Llúcia Pons ens parla d’una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d’una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull. En aquest episodi, la Marta Cantamisa posa la veu al text d'Adolf Sintes i rememora tota una nissaga de pescadors vinculats a Menorca.

Hay historias para las que, simplemente, no hay un tiempo ni un espacio. historias que apaleamos y desgarramos de nuestra memoria pretendiendo que no ocurrieron. Así empieza este relato de Eva Miguel donde Eve, la protagonista, transita entre cigarrillos, horas muertas y el sonido de una tuba que llega desde el piso de J.G.Incluido en Patios, la antología de los talleres de Ana Haro que se publicó en 2024

Los Cuentos de Garro de Lluís Orfila recopilan diferentes historias breves. Esta historia que lleva por título Sembró odios nos acerca a un trío de personajes singular. En la escala jerárquica de una finca ganadera, la edad es una distancia clara entre quien manda y quien obedece. Y el escalón intermedio pretendería un equilibrio distinto al que sucede allí, donde el odio se ha ido metiendo en los huesos con el tiempo.