SER Podcast
La protagonista d'aquesta història rep en herència una casa que té un pati. I dins el pati un element vegetal que es resigna a desaparèixer, com si fos una malaltia que s'agafa amb força quan intentes arrebassar-la. L'autora, Marta Sales, ens va deixar malhauradament no fa massa i aquest relat seu es una bona forma de recordar-la a ella. Escolta a Marta Cantamisa posant la veu de la narradora i deixa't emportar per la seva proposta de relat.
Lola B. Gallardo nos lleva a un patio de colegio. A un espacio agobiante por el calor que todo lo impregna. Un entorno en el que quieren huir por igual los alumnos que los profesores y donde la profusión de adjetivos nos va a acercar a una alumna que, a los ojos de su profesora, no se escapa de la crítica. ¿Será por esa camiseta que lleva?
«Quienes lean este libro irán paseando, en cada lectura, por patios de luces, de cárceles, de colegios; realistas o distópicos; con pozos, con porteros entrometidos, con fiestas inolvidables, tragedias o anhelos con nísperos, limoneros, mandarinos o higueras, algunos de raíces obstinadas, y con un desfile de vecinas y vecinos que, como buenos personajes secundarios, tienen aquí sus momentos de gloria. Recorrerán en estas páginas corrales de comedia, patios acalorados, unos que salvan vidas y otros que acaban con ellas, patios codiciados, unos escritos en castellano y otros en catalán, con muchas macetas y vida propia. Este era el reto: poder saltar de patio en patio, ser otra persona durante unas cuantas páginas —una intrusa, quizá—, y observar luego nuestros espacios y cuerpos de siempre con ese desconcierto en la mirada de cuando se regresa de un viaje largo o de un sueño».Esto cuento en el prólogo de PATIOS, la nueva antología del taller, que reúne 36 historias breves firmadas por participantes de los dos últimos cursos en The Patio y a distancia, la que nos emociona tanto y tantas ganas tenemos de compartir.
Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles.Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l’estiu i a l’hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions.Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma.Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle.Ja a Menorca, la Llúcia Pons ens parla d’una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d’una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull. De fet, del text de na Llúcia Pons hem posat veu al seu relat que ens permet apropar-nos al món rural de Menorca a través dels noms propis d'aquesta família.